NOMÉS SÓN DONES, Iscla, Picó, Makovski

Premis Max

NOMÉS SÓN DONES

Ahir al vespre es van entregar a València, els Premis Max de les Arts escèniques, que enguany han arribat a la vintena edició.

El Premi Max de les Arts Escèniques al millor espectacle de teatre va ser per ” Només són dones”, un espectacle escrit per la Carmen Domingo, amb direcció de Carme Portaceli, i interpretat per l’actriu pinedenca Míriam Iscla, acompanyada per la coreògrafa Sol Picó i la música de Maika Makovski.

A més del premi al millor muntatge teatral, la directora Carme Portaceli va ser guardonada amb el premi Max a la millor direcció d’escena.

El muntatge també estava nominat en l’apartat de millor autoria teatral ( Marta Domingo) i a la millor composició musical per un muntatge teatral (Maika Makovski).

Actualment la Míriam està assajant ” Las troyanas”  que s’estrenarà a Mèrida i que casualment dirigeix també la Carme Portaceli.

“Las Troyanas”, es representarà en una única funció al Festival Grec de Barcelona, serà el dia 30 de juliol en el Teatre Grec de Montjuic.

Només són dones és una obra que parla de les dones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme. Cinc dones que viuen la terrible guerra feixista i les seves seqüeles. Realitat i fantasia juntes tot fent ficció d’algunes històries que van succeir a la vida real.

Aquest és un espectacle multidisciplinari on intervenen la dansa, la música i la interpretació. L’espectacle planteja una sola veu de la mà de tres dones de tres disciplines diferents. Els personatges són interpretats per una mateixa actriu, Míriam Iscla, que interactua amb les coreografies de Sol Picó, representació de totes les dones del món, i amb la cantant i compositora Maika Makovski, la veu de l’inconscient, del que mira des de fora.

Les tres disciplines juntes, teatre, dansa i música en viu, serviran per fer un homenatge a totes aquestes lluitadores, heroïnes condemnades al silenci, i per parlar de la nostra Memòria Històrica, clau essencial per mirar el futur.

I per acabar volem compartir amb vosaltres,  la crítica que en Santiago Fondevila, vapublicar en el Time Out, en motiu de l’estrena d’aquest muntatge en el TNC, del 9 d’octubre de l’any 2015.

Necessària i recomanable sessió.  Santiago Fondevila

Les dones han estat les figurants de la historia del món, llevat d’algunes personalitats. L’espectacle que dirigeix la sempre combativa Carme Portaceli posa llum sobre aquelles que van ser víctimes del terror franquista durant la Guerra Civil i la postguerra. Mestres, sindicalistes, que sense participar en la confrontació bèl·lica van defensar la llibertat i la democràcia, també d’analfabetes executades només perquè volien saber què li havia passat als seus marits. Totes elles van caure a la xarxa d’odi. Quantes van morir? No se sap. No hi ha estadística d’això.

L’espectacle es basa en un text de Carme Domingo escrit a partir d’històries reals de supervivents recollides aquí i allà com un fresc de la indignitat, com una imatge colpidora de l’animalitat dels assassins, però també com una mostra de la valentia i la dignitat d’aquelles dones torturades i afusellades, tant a presons militars com a les voreres de camins i carreteres.

Una magnífica Míriam Iscla, que camina en cada espectacle cap a l’excel·lència, dóna veu a aquestes veus silenciades que s’entrellacen com sortint de les foses comunes on s’amunteguen calaveres. Conèixer com va morir l’àvia. Saber on està enterrada i trobar les despulles. Sentir el dolor de la mare a qui prenen la filla i a la que engarjolen, torturen, menyspreen perquè a més de roja és… dona. I les dones no són res per als assassins. Contaminar-se del patiment, de la suor. Això busca i aconsegueix una funció puntejada amb encertadíssimes frases musicals de Maika Makovski i les coreogràfiques de Sol Picó. Necessària i recomanable sessió.

CCR Pineda de Mar
5 de juny de 2017
Pla mitjà curt de la directora teatral Carme Portaceli després de guanyar el premi a la millor direcció d'escena en la gala del Max. Horitzontal. 05/06/2017